Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya

Contactar amb COLGEOCAT

c/Casp 130 - Planta 3ª Despatx 10 Edif. COACB - 08013 de Barcelona

T. 93 425 06 95

info@colgeocat.org

Notícies abril 2018

dimecres, 18 / abril / 2018

LA FI DELS TRANSVASAMENTS

LA FI DELS TRANSVASAMENTS

Article de la Comissió Tècnica de l'Aigua del COLGEOCAT.

En les darreres dècades s’ha plantejat de forma reiterada el dèficit hídric de l’entorn de Barcelona. Per afrontar aquest problema, s’han proposat diferents alternatives, no exemptes de polèmiques, com és el transvasament de l’Ebre fins a Barcelona amb la interconnexió entre sistemes d’abastament en alta el CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) i ATLL (Aigües Ter- Llobregat), la derivació des del Segre o el transvasament del Roine.

En el darrer Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya, document que elabora l’Agència Catalana de l’aigua i que serveix per planificar totes les actuacions del proper lustre, el problema del dèficit estructural de la zona Metropolitana s’anuncia però no s’aborda per diverses raons, però la principal és que totes les solucions anteriors depenen de l’Estat.

Les dues infraestructures més importants per a augmentar la garantia d’abastament realitzades als darrers anys són la dessalinitzadora del Prat (2m3/s) i la reutilització centrada en l’ERA del Llobregat (2-3 m3/s). Un cabal de 2 m3/s pot ser bombat des d’aquesta ERA fins a Pallejà perquè es barregi amb aigua del Llobregat i aigües avall sigui captat novament per la potabilitzadora de Sant Joan Despí. Tot i que encara no s’ha posat en marxa, les proves fetes el 2008 van donar resultats satisfactoris en termes de garantia sanitària.

També s’aposta per altres actuacions com l’estalvi i gestió de la demanda (la qual a l’àrea de Barcelona ja ha donat molt bons resultats), la recuperació de pous, la millora de xarxes, i els estudis tècnics per a la futura nova ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (de 20 a 80 hm3/any).

L’estratègia en l’explotació de les diferents infraestructures hidràuliques (embassaments, aqüífers, dessalinitzadores, i estacions de regeneració d’aigua) passa per, a través d’una anàlisi cost-benefici (econòmic i ambiental), establir un rang de funcionament en funció de l’estat dels embassaments del Ter i del Llobregat. A mesura que els embassaments redueixen el seu recurs emmagatzemat, s’augmenta el règim de funcionament de la dessalinitzadora i dels aqüífers. El retorn de l’ERA del Prat no s’ha activat en els darrers anys per problemes econòmics i per no haver entrat en situació de sequera, fet que també ha provocat la paralització de la realimentació artificial de l’aqüífer del delta del Llobregat.

Un fet desfavorable que s’ha detectat en connectar-se algunes poblacions a les xarxes en alta generals, és que això ha provocat l’abandó de l’explotació dels petits aqüífer locals, en part com a conseqüència del tipus de contracte establert amb el subministrador en alta, el qual a través del preu de connexió molt alt respecte el preu de consum d’aigua acaba desincentivant l’explotació dels pous propis.

En tot aquest sistema hidràulic cal afegir a més, la voluntat política d’anar reduint la derivació de l’aigua del Ter cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Però, com es pot aconseguir-ho si Barcelona té un dèficit estructural?

Una primera solució a implantar és la de potenciar la reutilització de l’ERA del Prat no només en èpoques de sequera (embassaments per sota el 40%) sinó que s’activi en situacions de normalitat i prealerta. En termes d’economia circular sempre és més favorable la reutilització que retorna aigua al medi i el millora, enfront de la dessalinització.

En l’anàlisi de l’estat dels aqüífers realitzat en el Pla de gestió es presenta el mal estat del 64% (24 de 37) de les masses d’aigua subterrània del districte de conca Fluvial de Catalunya. Per tant, cal dedicar-hi molts esforços tant en la investigació com en la seva millora perquè aquestes masses puguin permetre esponjar la demanda en municipis concrets.

Un dels aqüífers que podria ser utilitzat per la seva baixa utilització és el del Besòs amb 15 hm3/any de recurs disponible. De fet aquesta poca utilització provoca que només del pàrquing de Sant Adrià del Besòs es bombin 8 hm3/any sense donar-li actualment cap ús rellevant.

Una vegada s’implanti de veritat la reutilització al Llobregat, caldria plantejar d’implantar-la també a l’EDAR del Fòrum, on la capacitat de generar aigua podria arribar als 3-4 m3/s solucionant amb escreix el dèficit hidràulic de les conques internes. La injecció de part d’aquesta aigua a l’aqüífer del Besòs, juntament amb els seus cabals disponibles permetria assolir valors d’explotació de l’aqüífer comparables amb l’ampliació prevista de la dessalinitzadora de la Tordera.

Com a conclusió, cal continuar treballant per aconseguir tenir uns rius i uns aqüífers de millor qualitat i augmentar la garantia i resiliència de l’abastament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La potenciació de l’aqüífer del Besòs i de la reutilització de l’EDAR del Fòrum pot ajudar a obtenir un nou recurs quilòmetre zero. En termes d’economia circular, socials i polítics aquesta font de subministrament evita haver de parlar de transvasaments o del seu eufemisme, la interconnexió de conques.

Comissió Tècnica de l’Aigua

COLGEOCAT

Abril 2018

 

(Imatge: F. Ribera. Al llarg de la història, el Besòs i el seu aqüífer han jugat un paper fonamental en l’abastament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En un futur hauria de jugar una altra vegada un paper rellevant).

Documents addicionalsDescàrregues

Accés Área PrivadaMembres col·legiats

Si us plau introdueix les teves dades d'autentificació:

He oblidat la paraula clau »

CercadorIntrodueix un terme

Si us plau introdueix un terme a cercar i clica el botó:

Agendaveure totes

  • Subscriu-te als RSS